BOPO's
i altres ERRORS LÒGICS
- Què vol dir "BOPO"?
- En FEM MOLTS, de "BOPOS"?
- Tipus de BOPO's
- REPERCUSSIONS NEGATIVES dels BOPO'S en la nostra vida
- ALTERNATIVES, solucions als BOPOS
- COMPTE amb eliminar "FALSOS BOPOS" (o sigui, "BOVOS"), que se semblen molt...
- Altres ERRORS LÒGICS freqüents
- Veure també: Els COLORS de la Realitat

QUè vol dir "BOPO" ????
És una PARAULA que m'INVENTO
per referir-me a un tipus d'ERROR LÒGIC,
o "Pufo lògic", o RAONAMENT no del tot CORRECTE,
i que és molt típic de la nostra forma de pensar, al menys dins la cultura occidental.

(Veure: ALTRES ERRORS LÒGICS)

Un "BOPO vindria a ser
una "FALSA DISJUNCTIVA", o una "ELECCIÓ EXAGERADA"...

Els BOPOS són raonaments de l'estil:
"O AIXÒ, O ALLÒ (i res més)",
"O UNA COSA O el seu CONTRARI",
"O SÍ, O NO",
"O és O no és",
"AIXÒ I RES MES",
"AQUEST I CAP ALTRE",
"AIXÍ i de CAP ALTRA MANERA",
"A CAUSA d'AIXÒ i de RES MÉS"
"O és PERFECTE O NO VAL RES",
"O TOT O RES",
segons el que es diu "Lògica Binaria" ("O SÍ O NO"),
per cert, bastant utilitzada en el món del ordenadors (O 'Ú', O 'ZERO'),
encara que els ordenadors ens permeten com a usuàris escapar d'aquesta lògica massa simplista
(bases de dades amb classificacions més flexibles, etc.).

Vindria a ser una COMPARACIÓ en la qual ES PREFEREIX alguna cosa, i a continuació,
ES "DESCARTEN", menyspreen, ignoren, desqualifiquen, etc.,
les COSES "NO PREFERIDES".

La primera vegada que un BOPO ens mareja és quan tot just hem començat a parlar, de nens, i alguna persona ens pregunta:
"¿A quién quieres más, al papa o a la mama?"

(Però COMPTE ...!... també trobarem "FALSOS BOPOS",
és a dir, raonaments que semblen BOPOS i no ho són. . . ! ! !)

La SOLUCIÓ a la mania de fer BOPOs contínuament passaria per:
- Tenir clar que es tracta d'un vell "vici mental", adquirit a la nostra infància,
que no és la forma de pensar i actuar lògica, ni biològica, ni congènita nostra,
sinó que és la teologia cristiana medieval de sant Tomàs d'Aquí,
la que se'ns fica per les orelles ja des de que estaven en un bressol.
- Considerar que molt sovint, coses que ens semblen oposades o exclusives
poden existir al mateix temps, etc. etc.

Els BOPOS estàn basats en els "principis lògics del filòsof grec Aristòtil"
(que ni ell mateix seguia tan "al peu de la lletra", tal i com sovint fem nosaltres),
recollits al final de l'època medieval pel monjo sant Tomàs d'Aquí,
coneguts com a "Principis Lògics Racionalistes clàssics ",

i que encara gairebé ningú s'ha ocupat de millorar (**).

"BOPO" són les sigles (o primeres lletres) de:
"Bipolar Oposició de Pseudo-Oposats", el qual vol dir:

- "Bipolar", vol dir "entre dos POLS ben definits, com ara
els POLS Nord i el Sud de la Terra"
(per EXEMPLE: el "SÍ" categòric i el "NO" categòric a qualsevol afirmació),
- "Oposició", lluita entre dues postures
(que semblen oposades, però que no sempre ho seràn, o no del tot...),
- "de Pseudo-Oposats",
és a dir, de "falsos oposats", "falsos contraris", i/o "aparents contraris", segons el cas.

En FEM MOLTS, de "BOPOS"?

En fem CONTÍNUAMENT, exagerant una mica.
Fins i tot la persona que això escriu, que fa anys que procura anar-los evitant,
els va fent molt sovint, i se'ls ha de continuar auto-corregint a cada moment
(ja m'anireu avisant dels que trobeu en aquests escrits, per mirar d'anar-los millorant).

El pitjor de tot és que la nostra evolució no és cap a millor,
i que la gent CADA VEGADA funcionem MÉS exageradament per simplificacions excessives
(veure un editorial de Paco Valero, director de la revista "Integral",
que explica que en part això és degut a les simplificacions que introdueixen els grans titulars dels diaris, les notícies de TV, super-breus, les frases dels anuncis, etc.).

I, FINS QUE NO APRENGUEM a comprendre i superar
els continus BOPOS que ens asalten la ment
(com en un d'aquest petits jocs electrònics dels nanos,
que van eliminant "monstres" tot el temps)
ens costarà molt IMAGINAR SOLUCIONS que NO siguin RESTRICTIVES,
limitants, coercitives, repressives, ...

Intents de CLASSIFICACIÓ dels BOPO's

No resulta gaire fàcil classificar els BOPO's, perquè n'hi a molts i bastant variats.

Després de pensar-nos-ho molt, els hem classificat:
- Segons el TIPUS d'"ERROR lògic" (classificatoris, preferències exagerades...)
- Segons el TEMA de què tracten. (polítics, filosòfics, religiosos...)

I continuem buscant, per arribar a ORDENAR-LOS una mica,
i PODER DIR, per exemple:
"- Això sembla una barreja dels BOPOS 1-18 i 3-7" -(és broma).

Com anireu veient, un mateix BOPO pot ser
de DOS o TRES TIPUS al mateix temps, i d'un parell o tres de TEMES.
(NO hem trobat una "CLASSIFICACIÓ PERFECTA",
d'aquestes que agraden tant al/la "racionalista" que tot/e/s portem dintre...).

Los casos concretos RESULTAN ser VARIADÍSIMOS,
y se hace muy difícil y problemático generalizar, clasificarlos,
buscar algunos puntos comunes, o parecidos...
Además, se observará en los EJEMPLOS que cada caso tiene sus particulares matices,
leyes de funcionamiento, etc., y suelen ser los MATICES, y los DETALLES,
o las LEYES de FUNCIONAMIENTO etc., muy especiales de cada caso,
los que deciden la mejor SOLUCIÓN a cada BOPO en ese caso concreto,
pudiendo también variar esto con el tiempo para un mismo caso.

Lo cual refuerza nuestra teoría de que el SENTIDO COMUN,
(que también tiene sus "fallos", sus formas de usarlo no del todo bien...)
junto a una FLEXIBILIDAD mental SUFICIENTE,
y una muy ESPECIAL COMPRENSIÓN de las especiales características de cada caso concreto,
están entre nuestras "herramientas" mentales más útiles.

També cal dir que fins i tot dos casos que semblen ben iguals
poden resultar en el fons ben diferents.

Diferents classes de "BOPOS" que anem trobant
segons el TIPUS d'ERROR LÒGIC :

BOPO 1: CONSIDERAR INCOMPATIBLES, O OPUESTAS, cosas que no lo son.

BOPO 2: En general, el PENSAMIENTO BIPOLAR demasiado SIMPLISTA.

BOPO 3: CONSIDERAR que una VERDAD PARCIAL es una VERDAD TOTAL.

BOPO 4: CONFONDRE la Realitat amb els ESQUEMES MENTALS que ens fem d'Ella,
o en relació amb ella, i sobretot, ESTIMAR-se més l'ESQUEMA que la Realitat.
- Exemples de diferents ESQUEMES MENTALS:
TEORIES, LLEIS, CLASSIFICACIONS, PLANIFICACIONS, CONCEPTES, OPINIONS, CREENCES, etc.

BOPO 5: La POCA FLEXIBILITAT MENTAL, i/o IDEOLÓGICA, en general.
Verlo todo a través de unas ideas demasiado rígidas e inmutables...

BOPO 6: La mania de PRIORITZAR, però EXCLOENT-NE massa allò no prioritzat.
(AIXÒ i RES MÉS)

BOPO 7: La mania de PREFERIR quan no cal preferir
(El papa o la mama - Madrid o Barcelona - El dia o la nit...)

BOPO 8: GENERALITZAR INCORRECTAMENT.

BOPO 9: Confondre la idea que se'n dedueix d'unes xifres ESTADÍSTIQUES
amb allò que realment passa a la Realitat.

BOPO 10: Funcionar massa d'acord amb OBJECTIUS.

BOPO 11: Una incompleta comprensió de la CAUSALITAT:
Pensem, molt sovint, com si UN EFECTE tinguès només UNA SOLA CAUSA.
I no es pensa prou en les causalitats combinades
d'uns quants factors "sincrònics" o "simultanis (és a dir, que succeeixen al mateix temps).

BOPO 12: Anti-MANIQUEÏSME teòric, Maniqueïsme en la pràctica
(pensar que les coses, les persones, idees, coses, etc.
són, "O BONES, o DOLENTES", com al cine, en plan extremat).

BOPO 13: Pensar que ALLÒ QUE NO ÉS PERFECTE, ja no val la pena
(BOPO "del 100%",
o també: BOPO de "LLENÇAR al NEN amb l'AIGUA de BANYAR-LO").

BOPO 14: Pensar que la SOLUCIÓ CORRECTA està a meitat de camí entre el que vol l'un i l'altre (BOPO del 50%).

BOPO 15: El PENSAMENT massa EGOÏSTA
(que acostuma ser un BOPO entre allò que és BO per a tú, i allò que és BO per l'altra gent).

BOPO 16: Un MASOQUISME de fons, OMNIPRESENT,
que ens pot impedir DISFRUTAR plenament dels PLAERS de la VIDA.

BOPO 17: VALORAR excessivament les ESPECIALITZACIONS
(i MENYSPREAR el que no prové d'especialistes).

BOPO 18: QUANTIFICAR, VALORAR i COMPARAR contínuament, sobretot en DINERS.

BOPO 19: ???

Alguns "BOPOS" classificats
segons el TEMA de què tracten:

BOPO "A" = BOPO relacionat amb les nostres formes d'ESTIMAR
("A" d'AMOR)

BOPO "C" = BOPOS COMUNICATIUS
(relacionat amb la nostra comunicació amb altres persones, amistat etc.)

BOPO "F" = BOPOS FILOSÒFICS (un d'aquests que fan contínuament els filòsofs)...

BOPO "I" = BOPOS INDIVIDUALS (coses que pensem sobre nosaltres mateix@s,
i que seran segurament semblant a les que pensem sobre els altres).

BOPO "M" = BOPOS relacionats amb les MALALTIES , salut, sanitat...

BOPO "P" = BOPOS POLÍTICS (es tracta d'un dels temes amb més BOPOS)...

BOPO "S" = BOPOS relacionats amb el SEXE, la SENSUALITAT,
l'AMOR, la FAMÍLIA...

BOPO "T" = BOPOS del món del TREBALL

Etc. etc. (((LLISTAT obert)))

------	Trec-001

AMPLIACIONS

BOPO 1: CONSIDERAR INCOMPATIBLES, O OPUESTAS,
cosas que no lo son, o no tendrían que serlo necesariamente...

És un PENSAMENT BIPOLAR massa simplista,
que no veu més que "extrems" i "oposats" per tot arreu.

Hauríem de tenir sempre en compte que, molt sovint,
la REALITAT ÉS clarament POLIFACÈTICA
(TÉ MOLTES CARES, com un ICOSAEDRE (figura geomètrica amb 20 cares),
o millor encara, com un DIAMANT molt treballat)

EXEMPLES:

- O bé creïem que "allò que compta és la nostra VOLUNTAT" (i/o ACTITUD, etc.),
o bé creïem que "allò que compta és el DESTÍ" (i/o l'ATZAR, etc.).

- O "REVOLUCIÓ" o "EVOLUCIÓ".

- O CONSERVADOR o PROGRESISTA.

- Cal ser "GENERÓS" O "EGOÏSTA" ? Tots i totes som ambdues coses alhora, una bona combinació, variable segons cada cas concret, seria interessant.

Però quan es planteja així, com a oposats, porta a la gent a ser o MASSA GENEROSA,
o, més sovint, (i sovint després d'haver estat massa generosa),
a ser MASSA EGOÏSTA, sense cap punt de generositat,
el qual és una forma de ser supertancada que no porta a massa bo.

-El cos i la ment (i/o l'esperit, segons com ho entén i ho veu cadascú)
són una mateixa cosa o són coses diferents?
Es pot parlar amb propietat de l'un i l'altra per separat?
Probablement són la mateixa cosa, ja què semblen formar part inseparable d'una mateixa entitat existent, una persona, per exemple) i al mateix temps, de vegades, estarà bé poder parlar d'elles (distingir-les, sense separar-les) com a coses diferents
(com qui parla del nas i del coll d'una mateixa persona).

- La postura correcta és l'optimisme o el pessimisme? Doncs lògicament ni l'un ni l'altre, sinó una postura constructiva, realista i adaptable, que sàpigue comprendre els perills i oportunitats en cada moment sense menysprear-los ni supervalorar-los, que combini els ingredients positius de tots dos.

- El MUNDO (al menos el material, el que se pesa y mide) es SIMPLE, o es COMPLEJO?
Respuesta ganadora: El MUNDO (al menos el material, que se pesa y mide)
es MUY SIMPLE, y MUY COMPLEJO a la VEZ.
SIMPLE, porque todo él parece hecho CON "BOLITAS" de SOLO TRES TIPOS
( os protones, los neutrones y los electrones).

Y COMPLEJO, porque no hay más que mirar alrededor para ver la complejidad que se ha montado a partir de esas tres bolitas combinadas...

BOPO 2: El PENSAMENT BIPOLAR massa SIMPLISTA

Vindria a ser quan pensem i ens expressem
COM SI HAGUÈSSIM de TRIAR ENTRE DOS "POLS", o posicions extremes,
quan no sempre és així.
O quan no veïem més que extrems i oposicions per tot arreu.

EXEMPLES:
- Una PERSONA, IDEOLOGIA, etc., "O" ens agrada, "O" no ens agrada.
Sense massa matissacions. Vé a ser, en certa forma, com això que diuen els anglesos de
"Llençar el nen amb l'aigua bruta":
en quant algun detall no ens agrada, ja res ens agrada, ho llencem tot
(és clar que també depén molt del detall que sigui...).
Si decidim que una PERSONA, o IDEOLOGIA, ens agrada, defendrem tot el que digui,
i si decidim que no ens agrada, res del que digui ens interessarà,
si no és per opinar el contrari automàticament.

- Els amics dels meus amics són els meus amics, i el mateix amb els enemics
(el qual sovint resulta massa simplificant de la Realitat,
tant en política com en relacions humanes etc.)

- Considerar una altra persona com d'esquerres o de dretes massa a la lleugera,
o dividir a la gent en "burgesos" o "capitalistes", i "proletaris",
sense distingir cap altra consideració personal...

-Opció 1: Les MALALTIES estan CAUSADES, i també poden ser CONTROLADES,
per la MENT i/o la CONDUCTA i/o ACTITUD de la persona malalta
- Opció 2: Les MALALTIES estan CAUSADES per BACTÈRIES ETC.,
i porten la seva pròpia trajectòria evolutiva.
La gent, generalment, pensa "O una cosa O l'altra", ja què són DUES OPCIONS
que a primera vista SEMBLEN OPOSADES,
però que de fet PODEN COEXISTIR, com a FACTORS de CAUSALITAT COMPLEXA,
juntament amb altres, depenent molt de cada cas concret (Veure Ampliació)

- "GUERRA al COMPROMÍS"
és una frase que ha estat bastant de moda aquests últims anys,
i que en molts aspectes està molt bé, podria seguir estant de moda, només afegint-hi:
- "Guerra al compromís innecessari, o exagerat..."
És una CONSIGNA que, sobretot en el món de les amistats,
hauria de servir per viure amb més tranquil·litat, anar una mica més relaxats,
procurar que la gent que ens envolta no ens tregui la llibertat d'acció, de decisió...
però no ha de servir, per exemple,
per deixar un amic plantat en una cantonada del carrer una hora esperant-nos.
Potser sí, si quedem en un bar
i a la persona que espera li agraden els bars, i només és mitja hora...
Fins i tot pot ser més temps si l'altrae espera a casa seva,
sempre i quan no es tracti d'una cita amorosa, en les quals convé no fer esperar tant...

BOPO 3:
CONSIDERAR una VERDAD PARCIAL como si fuera una VERDAD TOTAL

Hauríem de tenir en compte que
la VERITAT "no s'ho fa" sempre de la mateixa manera:
- de vegades s'amaga només en un lloc,
- de vegades està només en un altre(o meitat en un meitat en altre),
però no està sempre en el lloc que ens sembla a primera vista, ni molt menys,
- i que de vegades (molt sovint) coexisteixen diferents veritats,
una o més des de la perspectiva de cada persona o entitat implicada...
- etc. etc.

(veure CONTE sobre "Com dues VERSIONS DIFERENTS poden ser al mateix temps VERDADERES").

EXEMPLES:

- Pensar que la Realitat NOMÉS és com la veïem
des de la NOSTRA PERSPECTIVA PERSONAL (o la perspectiva d'una altra persona).
Aquest tipus de BOPO's fa molt difícil qualsevol negociació entre persones.

- Pensar que la Realitat NOMÉS és com es veu
des de la NOSTRA PERSPECTIVA POLÍTICA o SOCIAL etc.
Aquest tipus de BOPO's fa molt difícil qualsevol negociació política.

- Considerar que NOMÉS la RAÓ és vàlida
per analitzar les qüestions, formar les nostres opinions, decidir les nostres actuacions...
És el que es diu RACIONALISME. És confiar massa en els nostres cervells,
en la nostra capacitat de raonar correctament...
no considerar que la nostra raó acostuma a estar molt influïda pels nostres sentiments...
I tot el que no és la raó es fica en el mateix sac
amb el nom d'IRRACIONAL (= no racional),
com si la intuïció o la imaginació o els sentiments etc. no tinguèssin cap relació amb la raó.

- També seria un BOPO considerar que NOMÉS són vàlides
la INTUÏCIÓ, o el SENTIT COMÚ, o el COR, o el que sigui.

- Si diem: "La cara és el reflexe de l'ànima", és veritat, però no sempre. He conegut d'a prop persones que sempre estaven maquinant i utilitzant els altres, amb una cara d'angelets i angeletes que confonien a gairebé tothom.

- Si diem: "Som el que pensem", caldria afegir "entre altres coses"
(massa reduccionista, com a explicació de l'enorme misteri del que som...).
Ja sé que vol dir que "allò que pensem influeix molt en el que fem", i fins i tot
(encara que parcialment, juntament en moltes altres causes, sinó tornariem a fer un altre BOPO), en "allò que ens va passant".
Però és millor parlar amb propietat: Som el que pensem, entre altres coses.

- BOPOS de les MALALTIES

BOPO 4: CONFONDRE la Realitat
amb els ESQUEMES MENTALS que ens fem sobre Ella, i sobretot,
ESTIMAR-se més aquests "ESQUEMES MENTALS"
( IDEES, TEORIES, LLEIS, CLASSIFICACIONS, PLANS, etc.)
que a la REALITAT MATEIXA.

És un BOPO en el qual penso que fem una TRIA bastant EQUIVOCADA,
molt basada en el NOSTRE ORGULL en relació a la capacitat de la nostra ment,
juntament amb un cert desig de CONTROL EXAGERAT i de NEGACIÓ de la Realitat mateixa
(amb la seva impredecibilitat, desordre, etc., que ens posen una mica nervios@s).
CONSIDEREM MÉS important el nostre ESQUEMA,
i fem com sigui per tal que la Realitat s'adapti a ell.

I ens fa detestar els IMPREVISTOS, encara que arreglin altres imprevistos,
així com les EXCEPCIONS, etc.

BOPO 5: La POCA FLEXIBILITAT mental
És una falta de comprensió de la complexitat, evolució, característiques particulars, etc.
de cada situació concreta, per anar adaptant les nostres idees a la situació, i no al contrari)

EXEMPLES:

- Volem, per exemple, que la Realitat vagi venint tal com la preveiem en les nostres tosques i poc reals planificacions.
I ens prenem com una gran contrarietat o fins i tot fracàs del nostre pla qualsevol imprevist o necessitat de variació del pla.

- O volem i procurem que la Realitat sigui com el model que ens fem d'Ella
(que la nostra dona o home es comportin com nosaltres pensem que s'ha de comportar en cada moment, etc.).

- Tenir una IDEOLOGIA molt marcada és una de les causes més freqüents de la poca flexibilitat mental.
Estem tan convençuts/des de què el que diu l'ideòleg de turn és la "línia correcta", que davant la Realitat procurem aplicar-la sovint sense pensar massa per compte propi, no sigui que arribem a unes altres conclusions que ens donin problemes després dins del nostre grup.

BOPO 6: La mania de PRIORITZAR EXCLOENT-NE allò no prioritzat.

Sempre anem buscant "alló més important",
per posar-ho tot després en funció d'això, oblidant tot l'altre.
I així, creem exclusions i repressions per tot arreu i a cada moment.

Exemples:
- La típica discussió sobre "qué es alló més important"
o encara pitjor, sobre "qué és l'unic important":
El sexe, no, l'amistat, no, l'estòmac, no, la cartera...
(cadascú/na la seva tria particular...).

- Quan ens marquem unes tasques prioritàries,
i a partir d'aquest moment ens prohibim o reprimim qualsevol pas que no apunti a aquests objectius,
encara que la cosa vingui "rodada" i no costi gaire aprofitar per fer-la,
encara que ens vingui de gust en un moment de descans,
encara que de fet ajudi a embellir l'objectiu prioritzat...

- Desautoritzar el que diu qualsevol persona que no parli exclusivament del seu camp d'ESPECIALITZACIÓ. I al contrari, refiar-nos al 100% quan ho fa.

En realitat, aquest BOPOS són una variant o conseqüència d'un dels BOPOS més típics,
que és el "pensament binari exagerat".

BOPO 7: La mania exagerada de PREFERIR
(a nivell estètic, afectiu, polític, intel·lectual, etc.),
que acostuma implicar un MENYSPREU d'allò no preferit.

Sovint preferim una cosa entre dues o vàries
(i ho fem contínuament, encara que no vingui al cas, o no ens resulti necessari).
I al mateix temps (o a continuació), acostumem menysprear les altres opcions
(una mica per sentir qu hem encertat amb la nostra elecció).
Com si haguèssim de triar necessàriament entre les coses bones que tenim al nostre abast.
I així, veiem i creem encara més exclusions per tot arreu i a cada moment.

EXEMPLES:

- Si decidim que ens agraden les CABRES, o els GATS,,
ens esforçarem per explicar perquè no ens agraden per res les OVELLES, o els GOSSOS,
i els buscarem més inconvenients dels que tenen (i viceversa).

- ENTRE DUES PERSONES o més, preferim una, (o unes),
que serà la simpàtica, i/o lista, i/o intel·ligent, etc.,
i rebutjem l'altra (o les altres), que serà la més tonta, o parada, o demasiado movida, o antipàtica...

- ¿A quién QUIERES más, a tu PAPÁ o a tu MAMÁ?
Típica pregunta que tod@ niñ@ acaba oyendo, en cuanto sabe decir "SÍ" y "NO",
planteada de una manera que le pone a elegir entre dos cosas
entre las que no tendría seguramente que elegir.
Y como no será la única falsa disyuntiva que le plantearán como necesaria,
le acostumbrarán desde muy pronto a pensar con uno de nuestros "tics": PREFERIR continuamente.

- <<PREGUNTA: -¿MADRID o BARCELONA? RESPUESTA: -Ya no me pillaréis. AMBAS>>.
Así se libra de un "BOPO" tonto Gemma Nierga en una entrevista (El Periódico, 3-6-02, p.43).
Se ve que alguna vez sí le habían pillado
y le habían hecho hacer una elección con consecuencias negativas.
Y es que os casi aseguro que a tod@s nos pillan un par de veces al día...
Y tod@s vamos tendiendo BOPOS contínuamente, casi sin querer...
Pero está claro que preferir tiene que estar muy justificado cuando es entre personas, ciudades, y en general, cosas complementarias y ambas positivas...).

- <<PREGUNTA: -¿Fútbol o toros? RESPUESTA: -Fútbol>> ( Gemma Nierga, el Periódico, 3-6-02).
Mira por dónde, a veces elegir y preferir puede estar hasta justificadísimo.
Está claro que cada BOPO es un caso diferente.

- ¿AMOR o SEXO? (en TV, a 5 mujeres; 3 responden amor, 2 sexo, como si no estuviesen mezcladísimos).

- "A mí solo me gusta el BACALAO al PIL-PIL"
(puede sonar distinguido, pero se pierde muchas otras recetas que también están muy buenas...).

- Probablement, també fem malament de considerar que les nostres RELACIONS ERÒTIQUES
han de ser només amb persones amb tals i tals característiques...

- "Es mi ÚNICO DESEO..."

- "ERES MI ÚNICO AMOR..."

- El CONSERVADURISME SOCIOPOLÍTIC, l'acceptació exagerada del sistema,
també és un BOPO en què ES PREFEREIXEN:

- les COSES tal i com ESTÀN ARA,
- a les coses com podríen ser si MILLORÈSSIN.

BOPO 8: GENERALITZAR INCORRECTAMENT
en algun punt dels nostres raonaments.

Les generalitzacions són molt útils,
però cal fer-les sapiguent en tot moment que ho són,
i que tenen moltes limitacions, matisacions a fer, etc.
I caldrà ser especialment delicats quan es tracti de "defectes",
precisament perquè gairebé sempre en trobarem excepcions,
i estarem sent injustos, almenys amb aquestes excepcions.

BOPO 9: Confondre la idea que se'n dedueix d'unes xifres

ESTADÍSTIQUES amb el que realment passa a La Realitat.

Diuen que "L'Estadística és la ciència segons la qual si tu et menjes un pollastre i jo ni el tasto, tu t'hauràs menjat mig pollastre i jo un altre mig".

EXEMPLES dels efectes de les ESTADÍSTIQUES:

- Les estadístiques en què es basa la PSIQUIATRIA per dir que l'esquizofrènia és incurable, són molt curioses: Només compten les persones que tenen la mala sort de passar per les seves mans quan pateixen una crisi mental, i és clar aquestes ja no es curen mai...

- L'efecte de SENTIR-SE part d'una XIFRA estadística: "Sólo somos un número"
(artículo sobre l@s parad@s en "El País Domingo", 17-11-02).

- (((Completar)))

BOPO 10: Funcionar massa d'acord amb OBJECTIUS

- Especialment greu resulta considerar que la CONSECUCIÓ dels OBJECTIUS
està per sobre de les consideracions ÈTIQUES de cada moment.

- GREU també resulta funcionar NOMÉS per OBJECTIUS.

- Considerar aquests OBJECTIUS com a MASSA INAMOVIBLES, impossibles de retocar, d'anar canviant...

- Anar amb PRESSA per tal d'assolir-los EL MÉS AVIAT POSSIBLE

(diuen que "les presses espatllen el curry")..

- Considerar OBJECTIUS el que serien HORITZONS. Per exemple, treure el carnet de conduir sí que seria un "objectiu", que s'aconsegueix en un moment donat, però "conduir millor" seria un "horitzó", que "es va aconseguint" però no s'aconsegueix mai del tot, sempre convé mantenir-ho.

- Considerar que els objectius ens marquen "PRIORITATS ABSOLUTES".
Tot el que no vagi encaminat a aconseguir-ho perd la seva importància.

- Exemple més concret:
"No m'aturo per res per aconseguir els meus objectius, i jugo per guanyar",
declarava una concursant d' "El Gran Hermano" a El Periódico del 4-4-01, p.25.
 

BOPO 11:
CONSIDERAR una CAUSA ÚNICA per a cada EFECTE

Es tracta d'una incompleta i simplista comprensió de la CAUSALITAT .
Pensem molt sovint com si un efecte tinguès sempre una sola causa, i poques vegades és així.
De vegades sí que ho és, sobretot en els experiments de laboratori,
en què els científics procuren aïllar una sola causa per estudiar-la.

Però normalment, a la vida real, que de vegades resulta molt complexa,
un efecte és degut a TOT UN VENTALL de CAUSES (CAUSALITAT MÚLTIPLE),
les quals sovint interactuen entre sí (sumant-se, restant-se, multiplicant-se...).
Així, sovint trobem a la gent, fins i tot als especialistes,
repartits en"escoles" bastant irreconciliables que discuteixen entre elles sobre si l'esquizofrènia,
o la risa, o la tendència a la delinqüència, etc., són degudes a causes genètiques, o fisiològiques,
o psicològiques causades per l'entorn... i sovint cada persona o escola defen una sola possibilitat,
quan normalment, en la Realitat, es combinen totes elles, amb diferents proporcions en cada cas concret.

Té també a veure amb el pensament binari:
es tria una causa ("la causa") i es rebutjen activament les altres.
És un BOPO de l'estil: "AIXÒ i RES MES", "AQUESTA CAUSA i CAP ALTRA"

ALTERNATIVES al BOPO:
- Començar a imaginar, considerar, descobrir al nostre voltant, etc.
coses que passen per una sèrie de CAUSES DIFERENTS i SIMULTÀNIES
que se sumen, es reforcen, es contraresten, etc. (Veure AMPLIACIÓ).
Una cosa pot passar perquè moltes altres coses estaven d'una determinada manera
en els moments precedents (CAUSALITAT SIMULTÀNIA i COMPLEXA).

- Quan es troba una causa, no pensar: "Ja l'he trobada, la causa", i deixar de buscar.
Pot haver-hi unes quantes més, fins i tot més determinants, o importants.

- Quan donem una possible causa d'alguna cosa, dir que pot ser això "entre altres".
Per exemple: <<No estimem al nostre cos, entre altres coses,
perquè la religió que ens han inculcat no ens ensenya a estimar-lo, sinó tot al contrari.>>

- (((completar)))

EXEMPLES:

- Una discussió entre dues persones, les dues especialistes en el seu tema respectiu:
L'una deia que la baixada d'espermatozoïdes en els homes amb hàbits occidentals era deguda als insecticides dels aliments. L'altra deia que no, que la causa era l'estrés de la vida occidental.
En cap moment cap d'elles va considerar la possibilitat de què es tractés d'ambdós factors.
Parlàven com si només pugués ser un d'ells, i com cada una creia tenir la raó,
cap de les dues donava ni una mica de raó a l'altra.

- De vegades se sent dir que
els nens d'ara són indisciplinats, violents etc. perquè no se'ls pega com abans.
La meva experiència com a mestra en èpoques en què en algunes escoles encara es castigava físicament amb molta duresa m'ho desmenteix bastant:
els nens d'aquestes escoles eren més violents que els d'escoles on ja no es pegava.
Penso que quan es diu això s'obliden ALTRES CAUSES importants:
- Horaris laborals i esgotament mental dels pares que els impedeixen d'educar als seus fills
(l'escola no pot fer-ho tot).
- Abandó dels fills a la TV, on s'empassen contínuament escenes violentes, amb la qual cosa acaben interioritzant-la.
- Desorientació dels pares sobre com contrarestar aquests valors (televisius etc.).
- ETC. (((completar)))

- Molt sovint (gairebé sempre),
les decisions que anem prenent es deuen a unes quantes causes simultànies,
i aquestes decisions seràn causes d'uns quants efectes més.

(Veure també: La SIMULTANEÏTAT)

BOPO 12:
Antimaniqueïsme "de boquilla", i Maniqueïsme en la pràctica
(= creure en l'"existència" del "BÉ" i el "MAL")

D'una banda ens trobem un REBUIG
de molts intel·lectuals a la tan evident, encara que també tan relativa,
"EXISTÈNCIA DEL BÉ i DEL MAL".

"A mi generación la habíamos machacado con eso de la guerra contra el maniqueísmo"
( de la novel·la "Que todo es imposible", de P.I.Taibo II).

El rebuig teòric rebuig de les idees del "bé" i el "mal" té arrels sovint nietzschianes.
Els nostres intel·lectuals (i la "penya" en general)
cotinuen massa enamorats de Nietzsche
i de la seva poc lògica i/o poc realista idea
de "viure més enllà del bé i del mal".

- D'una altra banda, aquests mateixos intel·lectuals
tatxen massa de pressa les persones, idees, ideologies, etc.,
de "bones" i "dolentes", com si les coses fòssin tan senzilles:
"Els intel·lectuals s'han refugiat en el maniqueisme" ,
diu JM Mendiluce a un dels seus llibres.
Potser perquè les inèrcies són difícils de vèncer,
el pensament occidental continua sent profundament maniqueïsta
(una persona o cosa o acció ha de ser o bona o dolenta, com en les pel.lícules...
quan normalment la realitat no és tan "binària").
I encara no acabem de saber on ens trobem en relació a aquests assumptes.

EXEMPLES de BOPOS MANIQUEISTES:

- Considerar que "Si una cosa és correcta, la seva contrària és incorrecta: L'una BONA, l'altra DOLENTA"

- Confondre l'ús que es fa d'una EINA
amb la seva "BONDAT o MALDAT".
Es tendeix molt a caure en aquest malentès,
sobretot quan es tracta de privar a la gent d'alguna cosa interessant...

D'acord que hi ha eines que només estan fetes per matar, com una pistola,
però hi ha els ganivets, que no es poden eliminar perquè serveixen per a moltes més coses que fer mal.

- Un altre Exemple: Internet és una eina que no es pot rebutjar radicalment,
com fan al final del segle XX molts intel·lectuals,
només perquè les grans empreses i els estats l'utilitzen per comunicar-se millor,
perquè aleshores potser estem rebutjant a una eina de comunicació bastant interessant,
i que, a més a més, ja existeix
(les grans empreses no deixaran de fer-la servir, com a molt ho treuríen de l'abast popular).

AMPLIACIONS sobre el MANIQUEÏSME

BOPO 13:

Pensar que ALLÒ QUE NO ÉS PERFECTE, ja no val la pena,
o no és digne de ser estudiat, etc.

El podríem dir també BOPO "del 100%" (o del "tot o res"),
i també: BOPO de "LLENÇAR al NEN amb l'AIGUA de BANYAR-LO"
(és una expressió anglesa que vol dir que trobem que el nen està brut, el rentem ben rentat,
i després ho llencem tot, aigua i nen, pel clavegueram).

EXEMPLES:

- Quan alguna cosa no surt al 100% com estava planificada,
i per això es considera una greu contrarietat, o fins i tot un fracàs.

- Hi ha més gent del que es pensa que diu que l'ecologisme és una tonteria, o una presa de pel,
perquè "els ecologistes tenen cotxes".
I què la gent que va a les manifestacions "antisistema" no és sincera perquè té tarjes de crèdit.
És com dir que només pot protestar dels problemes del nostre sistema qui no tingui tarjes decrèdit,
és a dir, gairebé ningú.
S'adopta una posició molt purista,
però en el fons sembla que es tinguin poques ganes de què vagin canviant algunes coses...

- No fixar-se en cap aspecte interessant de l'organització social i/o política d'un país que visitem,
només perquè hem vist en ell alguns captaires
(qui sap si ser captaire hauria de ser un dret humà reconegut?)

- Com als dos bàndols de la Guerra Civil espanyola alguna gent es va passar molt,
decidir que cap dels dos teníen raó i que, globalment, teníen la mateixa culpa
(per veure qui té menys raó i més culpa caldrà considerar qui va començar aquesta guerra,
creant una situació en què la gent fa coses tan cruels).

- Decidir que una persona no val res perquè fa una cosa no del tot ben feta,
potser entre altres 20 de ben fetes... Ho fan molt els patrons i patrones amb els aprenents,
els i les mestres amb els nens i nenes...

- Això de "llençar el nen amb l'aigua bruta de rentar-ho" ho fa clarament Nietzsche
amb l'Ètica, o la Moral (penso que ell no distingia entre ambdues).

- Qualsevol CRÍTICA que vol ser DESTRUCTIVA,
quan es refereix a alguna cosa que no convé destruir, que té un cert valor...
No perquè alguns aspectes d'una cosa no ens agradin, aquesta cosa no val res.

BOPO 14: Pensar que la SOLUCIÓ CORRECTA està
a meitat de camí entre el que vol l'un/a i l'altre (BOPO del 50%).
Algunes vegades pot se així, però no sempre, ni molt menys.

EXEMPLES:

- Una persona (la que mana normalment) considera que la DISCIPLINA és bona en si mateixa.
Una altra no ho considera així, i s'arriba a una postura de més o menys el 50% de la disciplina inicial,
però allò que sembla una solució equitativa és en realitat una solució que queda molt més a prop de l'opinió del partidari de la disciplina, que de seguida intentarà probablement tornar a la situació anterior. És una solució que en el fons no canvia gairebé res.
Una solució que es sortís dels "grisos" seria substituir l'anterior visió per quelcom qualitativament diferent, com ara per la "disciplina mínima necessària" per arribar als objectius i resultats als que es vol arribar (la "disciplina mínima necessària" acostuma a ser molt poca, i té bastant poc a veure amb "la disciplina per la disciplina").

- Un altre cas en el qual el 50% no acaba d'anar bé, és la del TREBALL CREATIU fet en EQUIP.
Per exemple, el disseny d'un jardí. Un dissenyador té una idea basada en blancs i verd, l'altre vol flors vermelles per tot arreu, i al final, per tal de no emprenyar-se entre ells, arriben a un disseny que no acaba de ser ni del gust de l'un ni del gust de l'altre ni del gust de ningú.
Quelcom semblant passa quan en un equip hi ha diferents ideòlegs (= gent amb idees),
i sobretot si tenen un orgull pronunciat, per tal que tothom estigui més o menys content,
es pren una mica de les idees de cadascú, sense mirar si són bones o dolentes o coherents entre sí,
i queda una barreja difícil d'entendre.

- El BOPO del 50% sovint fa fracassar els intents de REPARTIR les FEINES de la llar de les FAMÍLIES. El pare i fills-filles diuen: molt bé, la repartim, però aleshores tots tenim el mateix dret de decidir en els petits detalls. I per cada cosa que suggereix la mare, que ja ho té tot bastant controlat,
s'ha d'acceptar un altre suggeriment dels altres, i al final acaba tot descontrolat, no hi ha manera de saber on està guardada cada cosa, i la mare acaba tenint més feina que abans de començar l'intent de canvi.

- Un cas típic en què el 50% acostuma anar més o menys bé és un REGATEIX entre el preu que proposa la persona que ven i la que compra, en què s'arriba a un intermig entre aquests dos preus. El qual no vol dir que en negociacions una mica més complexes puguin aparèixer més possibilitats, més colors...

BOPO 15: El PENSAMENT purament EGOÏSTA,
(que acostuma ser un BOPO entre allò que és BO per a tú, i allò que és BO per l'altra gent).

Es tracta d'un dels dictats estètics de la modernitat,
que trobem de seguida al carrer, a la feina, a la família, etc.:
Cada persona s'ha de preocupar dels seus problemes i interessos, i prou. Preocupar-se pels de la veïna o veí és considerat com "pixar fora de test",
o fer el ximple, o la "germaneta de la caritat"...
Això sempre ha estat així a algun nivell,
però ara ve reforçat per alguns factors, com ara:

• el desprestigi del pensament d'esquerra,
  desprès de la caiguda del mur de Berlin, etc.,

• una evolució del sindicalisme de base (que sovint el fa defensar sobretot
  els interessos de capes de població relativament afavorides),

• el pensament econòmic neoliberal
  que utilitza molt l'opinió de què, en el nostre sistema econòmic,
  "cadascú té el que es mereix, perquè tothom té les seves oportunitats",
  ( el qual no deixa de ser creure en una espècie de Déu especialment just que ho governa tot,
  i que funciona en quant s'instal·la una democràcia occidental).
  Estranya aquesta gent, que per altra banda s'acostuma a declarar "agnòstica"...!
  (és a dir, que opina que no convé opinar en base a aquestes qüestions de caire mig religiós...).

• etc.etc. (((COMPLETAR)))

Aquest pensament purament egoïsta ens impedeix sovint
comprendre a les altres persones i situacions el suficient com per:
- negociar amb altres persones i col·lectius diferents dels nostres
amb la suficient comprensió, flexibilitat...,
- ajudar a altres persones de forma efectiva, i d'acord amb la voluntat de la persona ajudada,
- rompre abans amb la inercia que ens dóna la idea, molt neoliberal, de què ningú ha d'ajudar a ningú,
que ens bastem tots sols, que tots hem de ser autosuficients,
per tal de no haver de demanar ajuda a ningú
(la qual cosa repercuteix en MENYSPREU envers les persones que necessiten ajudes econòmiques, etc.)
- etc.

Finalment, l'EGOÏSME exagerat ens fa estar més AÏLLATS, més SOLES is SOLS, més FEBLES...

BOPO 16: Un MASOQUISME de fons, OMNIPRESENT,
que ens pot impedir DISFRUTAR dels PLAERS de la VIDA.

És una seqüela clara, al meu parer, del BOPO bíblico-cristià
(encara que no aparegui aquesta idea als Evangilis, o missatge de Jesús)
entre plaer corporal (= PECAT) i BONDAT.
"FER BONDAT", ja sabeu, acostuma ser igual a "privar-se d'alguna cosa bona".

Pensem que aquest MASOQUISME
que està omnipresent en el fons de la nostra cultura occidental,
és conseqüència, entre altres, de la SOCIETAT PATRIARCAL que encara patim,
i que per mantenir-se necessita d'una estructura ideològica que negui el plaer i la llibertat individual.
Ens el trobem ja a l'obra d'Aristòtil. Veure també la Bíblia, i Nietszche: <<Sabem que la vida és sofriment, ...que com més intentem treure'n plaer, més ens esclavitza...>> (citat en "El consol de la filosofia", d'Alain de Botton, ed. La Magrana p.185).

És un cas de BOPO claríssim.
Ens han dit que hi ha PLAER i SOFRIMENT, i que aquest últim és més meritori i dignificant.
I ens el trobem TAMBÉ en IDEES FALSAMENT ROMÀNTIQUES com aquestes:

- "Cuanto más se sufre, más se ama. Dolor por amor".
Y si sufro mucho por tí, quiere decir que te quiero mucho.
Y solemos añadir: "Sufro más que tú, por tanto te quiero más que tú a mí" etc. etc.

- Se supone que no hay placer que no vaya seguido de dolor
(que a menudo se supone equivalente en intensidad),
que el uno trae el otro, que como mucho vienen alternados, que "la pagaremos",
todo lo cual dificulta bastante el disfrute del placer.
En la película de Julio Medem "Lucía y el sexo" no se pueden pegar un polvo la canguro y su novio sin que a la niña se la coma el perro de la casa. Idea subconsciente: "El placer no es gratis".

- Valorización exagerada del sacrificio:
Si no te sacrificas, y sobre todo si no sufres, no amas (a tu familia, a tu patria...).

- Consideración de los placeres como algo a evitar porque sí y punto.
Se prohiben las DROGAS porque se supone que se toman por placer y proporcionan placer.
La MASTURBACIÓN continúa estando mal considerada, no se da espacio a más contactos corporales placenteros aparte del estricto acto sexual y algun raro masaje dado por masajista profesional...

- Cuando no se evitan, los PLACERES se viven con una CULPABILIDAD muy poco agradable.

- Se separa mentalment el treball del divertiment, com si el treball fòs un càstig del déu pare i no convinguès prendre-s'ho massa lúdicament,

- Simulem que no ho passem massa bé (també per evitar envetjes, que n'hi han...).

- Comprem una cosa que ens fa il·lusió, i tornem a casa més empenedits dels diners que ens hem gastat, en que il·lusionats pel que hem comprat.

- Etc. etc. (((LLISTAT obert)))

BOPO 17: VALORAR excessivament les ESPECIALITZACIONS,
i MENYSPREAR el que no prové d'especialistes

Per EXEMPLE:

- El Nobel de Química Frederick Soddy va escriure un dels articles més clarividents que s'han escrit sobre el sistema econòmic avui imperant (el capitalisme basat en la regla de l'INTERÉS COMPOST, impossible d'assolir per més que s'exploti a les persones i a la Natura). Però com no entrava dins la seva especialitat, se'ls va menyspreuar per aquesta incursió en altres camps del saber. (AMPLIACIÓ)

- Es vol que l'única font del saber digna de prendre's en compte
siguin les universitats, com si fòssin les úniques cunes del saber,
en pseudo-oposició amb altres "sabers"
(sovint menys "especialitzats, i més "holístics",
més de veure les coses EN CONJUNT,
i/o més intuïtius...).

- Quan una persona s'AUTOMEDICA,
tindrà bronca del metge, de la farmàcia, dels pares, de la veïna, dels amics...
Especialment demonitzades estan les persones diagnosticades seropositivas (Sida)
que no volen medicar-se, quan després de tot les estadístiques donen xifres de curació desastroses en el primer període, amb l'AZT.
Els medis de comunicació sempre diuen:
"La mortalitat d'aquesta malaltia ha baixat gràcies a la medicació subministrada".
Però podria haver-hi més factors, com ara que la gent s'estigui adaptant a la malaltia,
perquè en deu anys els organismes poden adaptant-se a moltes malalties,
com va passar amb la viruela etc.

- Es fa la suposició de què els ESPECIALISTES ens ofereixen necessàriament
la MILLOR OPINIÓ i la MÀXIMA CERTESA,
i d'aquí es dedueix que totes i tots hem de creure i seguir sempre el que ells diuen.
Però en tot cas, cal que hi hagi de fet llibertat d'opinió i d'elecció.
És un dels casos clars en què l'enamorament de les persones occidentals
envers le seva TECNOLOGIA es manifesta bastant clarament com una TECNOCRÀCIA,
o més encara, com una TECNOLATRÍA (= idolatría de la tecnologia) que es vol imposar a tothom.

- Per altra banda, ens refiem al 100% quan una persona
parla exclusivament del seu camp d'ESPECIALITZACIÓ.
Quan precisament en el seu camp d'especialització és on les persones tenen més desviacions racionalistes,
ja què estan molt influenciades per tants de llibres que han llegit:
El llenguatge científic, excepte potser en les ciències més exactes,
està ple de BOPO's ((veure "cas Sokal")).

BOPO 18:
QUANTIFICAR, VALORAR i COMPARAR contínuament
(sobretot en DINERS)

Són EJEMPLOS de adónde nos lleva la manía de ORDENAR de MAYOR a MENOR,
y a continuación PREFERIR.

- La GENT s'autoordena en una espècie de pòdium imaginari SEGONS el SOU que guanya
(en una oficina, taller, organisme públic, entre amics...).

- Valorem les COSES que tenim (o que tenen els/les altres) SEGONS el seu PREU.

Això de què sigui una XIFRA, gairebé sense decimals ni res, ens ho posa molt FÀCIL.
L'AIGUA per exemple, com que és molt BARATA, no la cuidem.
Però hi ha un refrany popular que diu: "Todo necio confunde VALOR y PRECIO"...

(Ampliació: Escrits d'en Patrick sobre aquest tema)

- PENSAR que TOT (i tota la gent) es pot COMPRAR i ACONSEGUIR amb DINERS.
Massa sovint pot resultar cert, però també tenim molts exemples de gent que no es ven.
En quant a ACONSEGUIR coses, de vegades em resulta una mica ingenu quan sento que
"bastaria amb tal xifra de diners per arreglar el món". No només serà diners el que caldrà,
caldrà entre moltes altres coses, saber com utilitzar-los
(de vegades els diners de les ajudes acaben empitjorant els problemes quan arriben a una zona, etc.).
Segueix sent donar massa importància als diners, oblidant-se de veure quines coses més farien falta.

- I, canviant molt de tema, un altre exemple ineludible de "quantificar", "valorar" i "comparar"
és el TAMANY de l'ÒRGAN SEXUAL MASCULÍ (del PENIS),
que molt sovint té a molts homes preocupadíssims.
Aquest no es mesura en diners, sinó en CENTÍMETRES.
Els "shows" eròtics saben que han de tocar el tema si volen sentir sonores rialles, una mica nervioses,
per part del públic masculí.
I fins i tot a l'últim còmic o a la literatura més alternativa,
trobareu freqüents referències a aquest "important assumpte".
I tanmateix, per a una dona, pot arribar a ser ben problemàtic una cosa massa gran...

(Veure AMPLIACIÓ )

BOPOS "C"= BOPOS COMUNICATIVOS

- VERSIONES OPUESTAS, o muy distintas de un mismo hecho, sin salirse de la pura verdad

- Conversaciones, i sobre todo, DISPUTAS "PING PONG"

- Las CRÍTICAS mal recibidas, o interpretadas como ATAQUES PERSONALES (a veces con razón)

- Enseguida encontramos un "MALO" y un "BUENO" en cualquier "PELÍCULA", y en cada CONFLICTO

- Y en general, DISCUSIONES entre posturas que son BOPOS

- Etc. etc.

VERSIONES OPUESTAS, o muy distintas de un mismo hecho,
sin salirse de la pura verdad:

- Muy a menudo en las relaciones humanas, que son muy complejas,
ES VERDAD una cosa, Y AL MISMO TIEMPO, es verdad SU CONTRARIA
(su aparente contraria, seguramente...)
- Y también algunas veces, una explicación sobre unos hechos que no se sale de la verdad,
pero que, consciente o inconscientemente, no lo cuenta todo,
(lo cual siempre tiene un pase porque nunca se acuerda un@ de todo,
y se supone que mientras lo que se cuente sea verdad, ya está bien, pero se saca de contexto etc.),
puede parecer que da la razón a quien menos la tiene.
(Ver a continuación: "Disputas ping-pong", y CUENTO sobre las versiones muy distintas de un mismo hecho sin salirse de la pura verdad, (a no ser "por omisión")

Conversaciones, i sobre todo, DISPUTAS "PING PONG ":
A menudo son casos en que hay dos verdades que son ciertas las dos y al mismo tiempo,
aunque parezca que no tienen nada que ver.
Pasa mucho cuando discutimos de cosas pasadas,
porque cada persona se acuerda de menos de la mitad, y las mitades no siempre coinciden,
y sin embargo todas son cosas que pasaron realmente
(a no ser que alguna de las personas en disputa mienta descaradamente).

Una SOLUCIÓN a las "disputas ping-pong": Pararse un momento y decir a la otra persona:
- Tú me estás diciendo que tienes estos problemas conmigo,
y a mí me está saliendo el impulso de decirte los problemas que tengo contigo,
pero a ver si hago un esfuerzo por escucharte, y mañana yo te cuento los míos,
y si quieres volvemos a hablar sobre los tuyos también,
pues habré tenido más tiempo de pensar en lo que me estás diciendo...

"...Suelen ser casos en que hay BLANCO y NEGRO en cantidades independientes".
El blanco y el negro (que se da pocas veces, pero alguna vez se da),
serían "tener toda la razón una persona" y "tener toda la razón la otra persona".
Pero también pueden tener mucha razón las dos partes a la vez.
Darían GRISES mientras coexisten sin aclararse.
Si llegan a aclararse y solucionarse los problemas, se pueden dar muchos COLORES,
como puede ocurrir en cualquier relación entre personas.

(Ver más sobre "Disputas Ping-Pong")

Las CRÍTICAS suelen ser mal recibidas,
o incluso interpretadas como ATAQUES PERSONALES,a veces con razón,
ya que se hace mucho el BOPO de "tirar al niño con el agua de lavarlo",
y por otra parte hay competitividad destructiva por casi todos los lados.
A mí me ha pasado a veces que, trabajando en equipos de personas,
he hecho una crítica a alguien, lo más suavemente posible y porque me parecía importante hacerla,
y que la persona a la que iba dirigida la ha encajado aparentemente bien,
a partir de ese momento me ha hecho la guerra sistemática.
Otras veces me han hecho una crítica (creo encajarlas bien, sobretodo cuando tienen razón),
pero luego me ha venido gente a decir que esa persona me tiene manía, que me quiere hundir etc.,
y en resumidas cuentas luego me he visto impelida a no llevar mucho la contraria a esa persona,
por no dar cuerda al BOPO de oposición entre ella y yo, etc.
Es un ambiente enrarecido. Lo mejor que se me ocurre como SOLUCIÓN
es una sesión inicial de "PREVENCIÓN de CONFLICTOS" donde se anticipen estos posibles problemas.

- Algo parecido puede pasar con las NEGATIVAS.
Muchas veces se dice sí por no decir no, que cae mal, aunque luego sea no.

Enseguida encontramos un "MALO" y un "BUENO"
en cualquier "PELÍCULA", y en cada CONFLICTO.
A veces es más o menos así, pero la mayoría de las veces no es tan sencillo ni muchísimo menos.
El interés de parecer el bueno hará que si a una de las dos partes se le demuestra alguna inconveniencia de conducta, probablemente se dedicará a difamar a la otra a todo trapo para demostrar y demostrarse que la otra es aún peor que ella, etc. etc.

- Etc. (((completar)))

Y en general, DISCUSIONES entre posturas que son BOPOS

Son discusiones en que cada cual saca demasiadas virtudes a su postura, sin ver las de la otra,
y saca demasiados defectos a la opinión opuesta, sin ver los de la suya,
cuando a menudo son posturas que coexisten, que no se oponen en la realidad, que a menudo se complementan...
o que no se prestan a comparaciones sino simplemente a tomar lo mejor de cada una....

EJEMPLOS:

- Qué es mejor, o qué es preferible: ¿la noche o el día? ¿los perros o los gatos?
¿la cultura occidental o la islámica? ¿la raza blanca o la raza negra? Son discusiones "Boperas".
- ¿La marginación te la creas tú mism@ o te la crean l@s demás? Respuesta no "Bopera": Pueden darse los dos casos al mismo tiempo, en mayor o menor medida en cada caso (depende mucho de cada caso concreto).

BOPOS "F" = BOPOS FILOSÒFICS

- RESPOSTES massa SIMPLES, esqüetes i excloents a les grans preguntes filosòfiques,
con si així la FILOSOFIA RESULTÉS més ELEGANT, més semblant a la ciència.

- També voldríen arribar a CERTESES.

- <FUNCIÓN> o <ESENCIA>

- <FUNCION> o <ESTRUCTURA>

- <MUNDO exclusivamente MATERIAL (Materialismos)> o <MUNDO exclusivamente ESPIRITUAL>

- <RACIONAL> o <IRRACIONAL>

- <ÉTICA> o <ESTÉTICA>

- <MORAL> o <NEGACIÓN de la MORAL> (ésta es grave en cuanto a consecuencias, muy típica de Nietzsche y algunos más)

- <DESTINO> versus <AZAR>, o tambien ambos versus <CONDUCTA PERSONAL>
(cuando probablemente en la Realidad coexisten, se complementan.... en diferentes proporciones en cada caso...

- RESUMIENDO

- Els FILÒSOFS volen gairebé sempre que les RESPOSTES a les grans preguntes filosòfiques siguin
massa SIMPLES,esqüetes i excloent d'altres respostes diferents i també reals,
con si així la FILOSOFIA RESULTÉS més ELEGANT
COM volent imitar, per exemple, la FÍSICA relativista d'Einstein amb la seva senzilla fòrmula: e = mc2.
(Veure MÉS)

També voldríen arribar a CERTESES.
Podem arribar a tenir certeses o no podem arribar a tenir certeses?
Es demanen sovint... I en aquest últim cas, hem de caure en el relativisme total,
que ens impedeix fins i tot decidir què hem de fer en cada moment?

(Veure MÉS)

<FUNCIÓN> o <ESENCIA>

Pregunta filosófica: ¿Cual de las dos es la importante?
Respuesta (bastante evidente, y que supera el BOPO): las dos son importantes y además parecen muy complementarias y interdependientes.
Pero CUIDADO: en este caso, PREFERIR la FUNCIÓN
(y hay muchos filósofos y intelectuales en general que se inclinan hacia ahí,
quizás influídos por los moralismos activistas de las izquierdas)
puede tener un par de peligros serios en cuanto a CONSECUENCIAS,
que ya hemos dicho que pensamos forman parte inseparable de cualquier opinión:
1) - Siendo uno de los problemas personales muy generalizados el que cada persona se defina demasiado por su función (es un médico, es un capataz, es un estudiante, soy...), con lo cual el paro, un fracaso profesional, etc., pasan a ser problemas psicológicos graves, y sobre todo, no acabamos de descubrir nunca "las otras cosas que somos", el hecho de pensar que lo importante es la "función" afianza esta forma de ver las cosas.
2) - OTRA CONSECUENCIA indeseable de pensar que lo importante es la función:
nos daría por hacer enseguida la "Lista de funciones que se pueden considerar básicas en el ser humano",
y acabaríamos por decir, con eso de "que la función es lo más importante (o lo importante a secas)",
que como una de ellas sería la de TENER HIJ@S, o conseguir GANARSE la VIDA, o...(etc.),
al que no haya cumplido con alguna de éstas "funciones básicas", o "definitorias" del ser humano,
le podemos acabar negando la CONSIDERACIÓN de SER HUMANO,
porque creemos que no lo llega a ser,
ya que su "ser", o "esencia" no ha realizado las "funciones necesarias para serlo"...
3) - Una altra conseqüència:
ES DEFINEIX i VALORA massa una PERSONA en FUNCIÓ d'allò QUE FA
(la nostra "utilitat" com a persones), oblidant el que diu el filòsof KANT:
que "una PERSONA és un FI en SÍ MATEIXA".

<FUNCION> o <ESTRUCTURA>
(Bastant semblant al BOPO anterior)
Pregunta filosófica: ¿Cuál de las dos es la importante?
O bien: ¿Un coche se puede considerar un coche si tiene una avería y no es capaz de andar?
¿O si se deja en marte y hay marcianos pero no saben para què sirve?
Respuesta (bastante evidente, y que superaría el BOPO): casi lo mismo que en el caso anterior:
No se puede despreciar la función, pero la estructura la lleva en potencia, así que también es importante.
Además, quizá en Marte hay un marcianito muy espabilado que en cuanto se lo ha mirado un rato sabe para qué sirve el coche que está viendo, y acaba consiguiendo el combustible apropiado y poniéndolo en marcha...

<MUNDO exclusivamente MATERIAL (Materialismos)>
<MUNDO exclusivamente ESPIRITUAL>
(Idealismo platónico, del cual no está libre el RACIONALISMO,
cuando valora más las ideas y razonamientos que la Realidad que se supone tendrían que reflejar,
así como muchas otras escuelas, entre ellas la mayoría de las místicas, tanto orientales como occidentales).
Cuando lo más probable es que materia y espíritu vayan muy unidos,
como dos características de una misma cosa.

<IRRACIONAL> o <RACIONAL>

entendiendo eqiovocadamente por "Irracional"
todo lo que no es la razón puramente reflexiva y deductiva
(o sea, la intuición, imaginación, sentidos ético y estético, vivencias místicas, afectos i desafectos, otros sentimientos, el mismo "sentido común "...) como si fueran opuestas a la razón, cuando son complementarias e inseparables, al menos cuando se usan y/o se interpretan "adecuadamente".
(Ver: Criterios para usar (adecuadamente) nuestra INTUICIÓN Y EMPATÍA , y
Criterios para usar (adecuadamente) nuestra IMAGINACIÓN)

< ÉTICA > o < ESTÉTICA >
A menudo se ha planteado la cuestión en términos de "cual es más importante",
y a menudo se resuelve la cuestión como lo hizo Nietzsche,
"prefiriendo" la Estética "a costa" de la Ética
(el "bello"Superhombre, de raza aria, situándose "por encima del bien y del mal").
Pero también podría resultar que fuesen "distinguibles pero inseparables" la una de la otra,
como expresa el arquitecto mexicano Luis Barragán:
<< [La BELLEZA] es una idea difícil de definir para mi,
pero creo que todos la reconocemos cuando está presente. [...]
No puedo imaginar una vida sana y MORAL en la que falte la belleza.>>
(Guadalajara 1984, mencionado en el libro que le dedica Yukata Saito, Noriega editores, México).
Después de todo, es difícil equiparar la belleza con las obras literarias, pictóricas, etc.,
producidas bajo REGÍMENES políticos CRUELES y AUTORITARIOS. (Veure AMPLIACIÓ)

<MORAL> o <NEGACIÓN de la MORAL>

Ës un cas molt típic d'allò de "llençar el nen amb l'aigua bruta de rentar-ho".

Ho fa clarament Nietzsche
amb l'Ètica, o la Moral (penso que ell no distingia entre ambdues).
No li va agradar la Moral cristiana que li proposava el sistema en el seu temps,
i va decidir que el millor era prescindir de cap mena de Moral,
i que l'ideal era el Super-Home que es situava "per sobre del bé i del mal"
(el qual és impossible: qualsevol actuació té repercussions bones i/o dolentes,
que hauríen de considerar-se inseparables de l'actuació).

RESUMIENDO (en cuanto a BOPOS filosóficos):

Que si:

- Por una parte,
casi TODAS las escuelas filosóficas SUELEN TENER alguna parte de RAZÓN
(porque la Realidad es lo bastante polifacética y multicolor
como para contener, en su complejidad,
elementos reales de unas cuantas verdades que a nosotr@s nos pueden parecer opuestas),
- y por otra parte, MUCHAS VERDADES que nos aparecen como opuestas,
sin embargo, a poco que miramos el asunto con un poco de detenimiento
(y sin querer sólo tener y saber desde el principio toda la razón, etc.),
vemos que CONVIVEN TRANQUILAMENTE en la Realidad, y
que, curiosamente, TODAS ellas pueden tener su nivel de "VERDADERAS",

... las ESCUELAS FILOSÓFICAS DEJAN de TENER demasiado SENTIDO,
al menos COMO sistemas de pensamiento "OPUESTOS", que se niegan uno al otro:
¡UN BOPO MENOS!

ANÉCDOTA: "La chica que servía el té (en una reunión de filósofos)"

BOPOS "I" = BOPOS INDIVIDUALS
(coses que pensem sobre nosaltres mateix@s,
i que seran probablement bastant semblants a les que pensem sobre els altres).

- Viure la NATURA com oposada necessàriament a l'ACTIVITAT HUMANA.

- Viure el COS i els PLAERS CORPORALS com quelcom oposat a l'ESPERIT.

-"O JO O els/les ALTRES", viscuts com a oposats a nosaltres.

- "SOC allò que TINC", "SOC allò que FAIG", "SOC allò que PENSO",
"SOC allò que OPINO", "SOC allò que LLIGO", "SOC allò que SEMBLO" ...

- "Allò MÉS IMPORTANT és el SEXE" (o és l'ATRACTIU SEXUAL, o la BELLESA,
o la INTEL·LIGÈNCIA, o l'ESTATUS SOCIAL, o la CAPACITAT de GUANYAR-se bé la VIDA...)

- ETC. (((completar)))

BOPOS "P" = BOPOS POLÍTICOS

La Política, más quizá que cualquier otro campo de actividad humana, está plagada de BOPOS,

lo cual hace que sea muy difícil razonar reflexivamente sobre ella.

EJEMPLOS:

- O CONSERVADOR o PROGRESISTA

- "O NACIONALISMO O UNIVERSALISMO"

- O "REVOLUCIÓN" O "EVOLUCIÓN"

- "Querer CAMBIARLO TODO" o "NO querer CAMBIAR NADA"

- Dos IDEOLOGIAS (conjuntos o sistemas de ideas) de izquierdas enfrentadas:
El MARXISME contra l'ANARQUISME
(nos remitimos a un libro de, ex-marxista Víctor Alba)

- O LIBERTAD PERSONAL O SOLIDARIDAD

- Enseguida encontramos un "MALO" y un "BUENO" en cada CONFLICTO POLÍTICO

- És un BOPO distingir entre "ESQUERRES" i "DRETES"???

- Considerar a una persona d'ESQUERRES o de DRETES massa a la lleugera,
o dividir a la gent en <<BURGESOS (o capitalistes)>>, o <<PROLETARIS>>

- En política, el "CENTRE", molt sovint (no sempre), només intenta ser un gris entre la "dreta" i l'"esquerra",
per tal de portar-se el màxim de vots d'aquestes dues tendències. ..

- Els BOPOS de l'ANARQUISME

- Els BOPO's están molt presents en els EXTREMISMES POLÍTICS

- Y, más en general, los PARTIDISMOS

- Típicos BOPOS IZQUIERDISTAS, DERECHISTAS y/o NEOLIBERALES,

- SOLUCIONES a estos BOPOS

O CONSERVADOR o PROGRESISTA

(dos conceptos que pierden sus significados reales para situar a las personas en otros dos que no van exactamente ligados a ellos: ser de IZQUIERDAS o de DERECHAS.
Pero una persona puede ser "conservadora" (para unas cosas)
y al mismo tiempo ser "progresista" (para otras). Estoy pensando en la gente ecologista.
Y no siempre la gente que parece más "progresista" es la más progresista.
Pienso que una de las cosas que más merma el "progresismo" de las personas
es la poca flexibilidad.
Sí que es cierto que la gente que en política se proclama "conservadora" suele ser lo que se llama "de derechas", conservadora de tradiciones que perpetúan la división entre pobres y ricos como si fuera algo dispuesto por Dios, de tradiciones que a las mujeres nos quitan las libertades y nos convierten en hembras parideras que han de estar encerradas en casa, etc. etc., y sin embargo,
no suelen ser conservadores de cosas interesantes como el paisaje y la naturaleza en general,
ya que suelen tener mucho dinero y lo invierten en llenarlo la tierra de alquitrán y de cemento.

O NACIONALISMO O UNIVERSALISMO

És un BOPO cuando se considera
que son dos deseos irreconciliables, siendo ambos probablemente bien compaginables.
Se puede imaginar un gobierno planetario
(aunque hoy por hoy pienso que no resulta deseable en el sentido de que sería demasiado fácil de manejar
por los pocos ricos que lo tienen casi todo, sería aún más incontrolable por la ciudadanía),
pero compuesto de naciones incluso más pequeñas que las actuales
Las actuales suelen ser demasiado grandes para estar cerca de l@s ciudadanos). No es incompatible.
Y sin embargo, la gente universalista a menudo se considera enemiga de la nacionalista.

Querer CAMBIARLO TODO o NO querer CAMBIAR NADA

"Uno de los grandes peligros en esta vida es la gente que necesita cambiarlo todo
y la gente que no quiere cambiar nada."
(Recibido entre otras frases en un e-mail anónimo)

Nuestro sistema social y económico tiene cosas buenas, y no tanto, y cosas francamente inadmisibles.
Tendríamos que hacer el esfuerzo mental de distinguir lo que conviene cambiar y lo que conviene conservar, y no es tan fácil como decir que hay que derrocar al capitalismo y no explicar nada más.

<< Nunca seré una fanática ni del islam ni de la modernidad occidental...
Yo me he educado entre las dos culturas y sé que las dos tienen cosas muy buenas. ¿Tan difícil es entender esto? >>
(Una periodista argelina en el exilio, en una entrevista de Margarita Rivière, Magazine de La Vanguardia del 8 marzo 1998)

O LIBERTAD PERSONAL O SOLIDARIDAD
Es un BOPO de las izquierdas no anarquistas desde que llegaron al poder en algunos países
tras las revoluciones del siglo XX, y de muchas personas de izquierdas:
Hay mucho autoritarismo escondido también en las izquierdas, que sale a flote cada 2x3...
(Veure AMPLIACIÓ)

Enseguida encontramos un "MALO" y un "BUENO"
en cada CONFLICTO POLÍTICO.
A veces es más o menos así, pero la mayoría de las veces no es tan sencillo ni muchísimo menos.
El interés de parecer el bueno hará que si a una de las dos partes se le demuestra alguna inconveniencia en su conducta, probablemente se dedicará a difamar a la otra a todo trapo para demostrar y demostrarse que la otra es aún peor que ella.

IZQUIERDA / DERECHA

Esta dicotomía tiene algo de BOPO,
pero mucho también de falso BOPO, ya que sí que se presentan oposiciones reales.
Por ejemplo, leí en algun lugar (**) que la DERECHA suele buscar la LIBERTAD ECONÓMICA
(que favorece a los que tienen mucho dinero), y procura recortar la LIBERTAD PERSONAL,
y la IZQUIERDA es la que debería buscar justo lo contrario
(aunque en la práctica las LIBERTADES PERSONALES también le suelen preocupar poco).

(Ver más sobre Las IZQUIERDAS y las DERECHAS).

-Considerar una persona com d'ESQUERRES o de DRETES
massa a la lleugera,
o dividir a la gent en BURGESOS (o capitalistes) i PROLETARIS,
sense distingir cap altra consideració ni matissació.

(Veure també: BOPOS del TREBALL, i CLASSES SOCIALS).

Els BOPOS de l'ANARQUISME
El tenim un especial afecte,
pel fet de posar en el punt de mira de les seves crítiques a l'autoritarisme,
però la seva ideologia es basa també en una sèrie d'errors lògics,
entre ells el de posar la tria
entre "AUTORITAT" o "NO-AUTORITAT"
d'una manera massa esquemàtica, que, al meu entendre, no ajuda massa a avançar per aquest camí.

Ya el nombre de esta ideología, o conjunto de ideas, es la expresión de un BOPO:
AN-ARQUISMO es una negación de TODA AUTORIDAD, y eso no se mantiene en la práctica,
tiene tantas excepciones que no se sostiene como declaración de principio.
Para ell@s, AUTORITAT = SOMETIMIENTO "por principios",
pero a menudo hay "autoridades naturales" que van bien en un determinado momento, grupo etc.,
las cuales, eso sí, habrían de ser las mínimas, y bien delimitadas en el tiempo, áreas que afectan, etc.
Ejemplos: Autoridad de l@s adult@s sobre los menores, autoridad en un barco, o autoridad en una casa de l@s que viven en ella sobre l@s invitad@s... hasta un escenario en un concierte necesita de una persona a la que corresponde la autoridad, para ir bien.

Lo que pasa es que cualquier autoridad tendría que tener una serie de características,
ha de ser la mínima posible (en duración y en aspectos que incluye),
ha de ser enormemente considerada con la dignidad personal de todo el mundo, etc. etc. etc.
Todo esto es importante estudiarlo, pero l@s anarquistas no lo hacen, porque les parecería que ponen en duda su "dogma nº 1".

(Veure també: l'ANARKISME, i l'AUTORITARISME).

Els BOPO's están molt presents en els EXTREMISMES POLÍTICS
Som extremistes quan,
si una corda té dos extrems i molts puntos intertmitjos amb característiques peculiars,
només ens interessem pels extrems, i als punts intermitjos no els considerem interessants.
O quan interpretem que els puntos intermitjos podràn tenir només
les característiques dels extrems en un o altre percentatge.
I quan arribem a considerar que allò acceptable és l'un dels extrems ,
i que és inacceptable qualsevol variació sobre aquest extrem
(per exemple, l'acompliment exacte d'una programació prefixada,
quan qualsevol canvi es considera un fracàs, és un extremisme).
I el pitjor de tot, és que els extremistes, com que consideren el seu "extrem" tan meritori i pur,
acostumen estar tan orgullosos de ser-ho, tan "pagats d'ells mateixos",
que no hi ha qui lis digui res: ells ja s'ho fan bé i prou.

Les persones de l'ULTRADRETA i l'ULTRAESQUERRA
SOBREVALOREN els extrems només pel fet de "ser extrems",
i consideren que són les postures polítiques més pures (el seu en "bó" i l'altre en "dolent"),
i que cal estar en el que ells han triat per ser "autèntics", que posseeixen la veritat, etc. etc.
La EXTREMA DERECHA y EXTREMAS IZQUIERDAS
suelen estar especialmente plagadas de "bopos".
Y, por una serie de extrañas y complicadas circunstancias
(cosas inconfesables que ocurren en las comisarías, etc. etc.),
suelen coincidir en la práctica más de lo que cabría esperar
(una vez más, los extremos se tocan).
Por ejemplo, la extrema derecha se frota las manos cuando los radicales de extrema izquierda provocan violencia en una manifestación, porque ayudan a desautorizar ante la opinión pública las ideas de la gente que se manifiesta.
Incluso muchas veces la derecha viste a sus policías de izquierdistas y les hace hacer lo mismo que hacen los violentos (también llamados radicales) de izquierdas (romper escaparates etc. etc.).
Ambos extremos parecen tener intereses y métodos coincidentes

Y, más en general, los PARTIDISMOS,
que consisten en considerar
que TODO lo que hace un determinado político o partido ESTÁ BIEN,
y que TODO de lo que hacen los demás ESTÁ MAL
( entre otras razones más,
porque sólo nos fijamos en lo que hace mal, cuando no es nuestro partido,
y en lo que hace bien, cuando es el nuestro).

Pero a veces llegamos incluso a decidir la opinión que tenemos en cualquier tema con el único criterio lógico de
procurar que sea la opuesta a la que tienen nuestros adversarios políticos.
Sin pararnos a considerar que todo el mundo puede tener razón en algunas cosas, aunque no la tenga en otras.
y que hasta un reloj estropeado acierta la hora dos veces cada día.

Típicos BOPOS IZQUIERDISTAS:

- "SER POBRE = SER BUENO" (se piensa sobre todo en teoría, cuando se habla sin concretar).
- "SER RICO = SER MALO" (se piensa cuando se es menos rico que el rico).

Típicos BOPOS DERECHISTAS

- "SER POBRE = SER TONTO, más o menos"
(al menos inferior a la media de inteligencia)
- "SER RICO = SER de una CASTA ESPECIAL, más RESPETABLE"

Típicos BOPOS NEOLIBERALES
(= de casi tot/e/s nosaltres, que estem empapats d'aquest pensament):

- "QUIEN NO TRABAJA es porque NO QUIERE".
- "TODO el MUNDO tiene sus OPORTUNIDADES" (el que las desaprovecha, alla él...).
- "SER RICO = SER LISTO" (se piensa sobre todo cuando se tiene dinero,
pero también a menudo cuando no se tiene).

SOLUCIONS a aquests BOPOS:

Repetir, 1000 vegades al dia:

- "La gent POBRE pot ser tan BONA i tan DOLENTA com la RICA"
- "Els RICS NO són GENT MÉS LLESTA i RESPETABLE"
- "Els fills dels rics (FILLS de PAPÀ) no són automàticament tontos i menyspreables"
- "No per ser MÉS RICA que NOSALTRES donarem a una PERSONA una PATADA si podem".
- "La ENVIDIA NO es BUENA, y los COMPLEJOS de SUPERIORIDAD TAMPOCO"
- "La ENVIDIA, además, nos hace ser poco inteligentes"
- "BUSCAR FEINA és més DIFÍCIL del que pot semblar a primera vista,
a no ser que es tingui un perfil personal molt especial,
i NOMÉS hi ha alguna cosa pels més "GUAPOS", "JOVES però no massa", "ENXUFATS"...
però NO hi ha feina per a TOT/E/S".

BOPOS "S" =
BOPOS relacionats amb el SEXE i l'EROTISME

- Si no hay penetración en una relación erótica (heterosexual) ,
no ha habido "polvo", no ha pasado nada
(éste es uno de los que más nos fastidian a las mujeres, y creo que en el fondo también a los hombres)

- Si un hombre siente alguna sensación placentera por zonas cercanas a la anal, considera que es homosexual.
Y como piensan que O son HOMOSEXUALES O son HETEROSEXUALES,
y no quieren para nada dejar de pertenecer al selecto club de los heterosexuales,
ahí se ponen supernerviosos, y la mitad de ellos no se dejan tocar por detrás más abajo de la cintura ni más arriba de las rodillas.

- Probablemente, también hacemos mal en considerar que nuestras RELACIONES ERÓTICAS
han de ser sólo con personas con tales o cuales características...

- Considerar que si queremos a alguien no podemos querer a nadie más también me parece una limitación bastante seria. Nos hace prometer amor eterno a cada pareja que tenemos, y luego olvidarla completamente para no enfadar a la siguiente, y así sucesivamente. No me acaba de parecer serio.

- Etc.etc.etc.etc.

BOPOS "T" = BOPOS del món del TREBALL

- En les RELACIONS ENTRE EMPRESARIS I TREBALLADORS d'una empresa,
la qüestió depèn molt de cada empresa, de la postura dels uns i els altres, etc.

POSTURES "DURES" de qualsevol de les dues parts situen les coses "entre el blanc i el negre",
deixant pas a "solucions grises" que varien segons la força que aplica cada part.
Però altres postures més comprensives i dialogants (que haurien de ser-ho de les dues parts)
poden donar altres gammes de colors molt interessants, que sovint no es relacionen només amb els diners (els diners no són l'única cosa important..!).

Però els BOPOS del TREBALL, sobretot els que afecten més directament
a la bona CONVIVÈNCIA i l'ENTENIMENT en el món del treball assalariat,
acaben tenint repercussions serioses, fins i tot, en la salut de la gent
(passar al menys 8 HORES diàries rodejats d'enemics no fa bé a ningu/na).

- BOPOS dels TREBALLADORS

- BOPOS dels "PATRONS"

- Alternatives als BOPOS del món del TREBALL")

BOPOS dels "PATRONS"
(amb "PATRONS" vull dir equip directiu i persones que estan a la vora, encara que es puguin considerar també treballadors):

- QUANT MENYS PAGUI i més exploti (horaris, ritmes, etc.), MILLOR per MI.
BOPO claríssim i equivocat, perquè avui dia en què hi ha tanta oferta de productes, un treballador descontent té mil maneres insospitades que fer que el negoci vagi malament, o no vagi tan bé com podria.

- QUANT MÉS BENEFICI, MILLOR.
És lògic que el benefici sigui important, però no el més important, i amb tanta diferència,
i sobretot, sense que importi massa cap cosa més.
Entre elles, unes quantes qüestions ètiques en cada moment.

- L' AUTORITARISME és una eina important.
No admeteixen SUGGERIMENTS dels treballadors per tal de no "minar" la imatge d'autoritat
( el qual pot arribar a ser un desastre per a l'empresa),
RESULTEN PATERNALISTES quan no estàn enfadats (humiliants ambdues actituds),
sovint es posen a JUGAR expressament el paper de DOLENTÍSSIMS
(el qual resulta ridícul però al mateix temps perillòs i desagradable...).
I amb tot això, no fan servir l'AUTORITAT LÒGICA que penso que tenen,
pel fet de ser les persones que organitzen el negoci, han ideat el projecte, invertit els seus diners,
i/o aconseguit els crèdits, i han de cuidar de la burocràcia, la gestió...
Penso que d'alguna forma sí que se'ls pot considerar com els capitans del barco.

- El "BOPO d'alguns RICS" :
Igual que el que es guapo piensa que la belleza es lo que da valor a los seres humanos
(y que por lo tanto él, o ella, vale muchísimo)
el que tiene DINERO y PROPIEDADES etc. piensa que es ésto lo que tiene valor en la vida,
y que el que no sabe conseguirlo no vale tanto como él.
Un patrón así (y los hay y muchos)
no reconoce que sus empleados tienen el mismo valor que él como personas,
y eso se nota en el trato y puede llegar a molestar.

- El BOPO del PATRÓ que ABANS ha estat MAL TREBALLADOR
(potser fins i tot ha estat treballador pseudo-marxista, enemic convençut del patró etc.)
és pensar que tots els seus treballador s'ho fan amb ell igual de malament.
El resultat és que sempre pensa que li prenen el pel, etc.,
i encara es reafirma més en el paper de "PATRÓ DOLENT".

- Etc. (((completar)))

BOPOS dels TREBALLADORS:

- Es continua mirant als patrons com l'"ENEMIC OBJECTIU"
I la forma de mirar-se la qüestió dels primers temps del capitalisme,
no s'adequa massa al moment en què vivim.
Ara, l'"ENEMIC" ha passat a ser el CAPITAL FINANCER, els BANCS, els grans MONOPOLIS.
Però una barreja de "pseudo-marxisme + enveja personal"
fa que molta gent continuï odiant el seu patró pel sol fet de ser-ho,
encara que sigui una bona persona,
encara que fins fa dos dies hagi estat treballador com ell i després de ser acomiadat
hagi hagut de muntar un negoci propi...
El qual no vol dir que no hi hagi patrons que s'ho fan molt i molt malament.

- El BOPO d'alguns TREBALLADORS:
Entre Marx, Bakunin i molts altres,
la classe treballadora va rebre, entre altres coses, un sentit de pertènyer a una nova aristocràcia:
ara són "PROLETARIS" (en llenguatge més col·loquial, "CURRANTS", "PROLETAS"),
i el que no ho és, el que en puestos de ser contractat, contracta,
és un "capitalista", un "explotador", un "burgès",
millor encara, un "petit burgès" bastant despreciable,
i el que té ho ha aconseguit robant, o ho ha rebut del seu pare que ja robava,
i el que roba a un lladre té mil anys de perdó, etc. etc.
(totes les ARISTOCRÀCIES (i n'hi ha moltes) RESULTEN EXCLOENTS...).
Això IMPOSSIBILITA que hi hagi un RESPECTE PERSONAL A PRIORI, s'ho faci com s'ho faci.

- Etc. (((completar)))

Alternatives als BOPOS del món del TREBALL:

- Per als patrons: REPETIR 100 vegades al DIA:
"La satisfacció dels empleats és molt important per al bon funcionament d'una empresa"

- Per als treballadors: REPETIR 50 vegades al dia:
"El patró no és un enemic sinó una persona, si ell s'enrotlla bé, jo ho puc fer també,
no seré cap traïdor, no passa res..."

- Tampoc aniria pas malament algun sistema de repartiment entre els treballadors
d'una part important dels beneficis,
per tal de compartir una part de les alegries i penes amb els patrons, que això uneix molt...

ALTERNATIVES GENERALS als BOPOS

Veure també: LÒGIQUES ALTERNATIVES ("lògica difusa", possibilisme, etc)

- ANAR-LOS DESCOBRINT,
AMAGATS en el nostre PENSAMENT i el nostre LLENGUATGE,
i substituir aquests pensaments i llenguatge per UNS ALTRES que els EVITIN.
COM si juguèssim a un d'aquests JOCS ELECTRÒNICS (Pokemon etc. etc.)
caldria anar-los "eliminant" del nostre llenguatge.

Però la cosa NO és tan SENZILLA com podria semblar a primera vista:
CAL tenir molt de COMPTE amb no eliminar als "FALSOS BOPOS", o "Pseudo-BOPOS",
que també n'hi han, però que NO sempre ES DISTINGEIXEN prou BÉ dels BOPOS...

- Estar disposats/des a CORREGIR els que ens descobrim quan veiem prou clarament que ho són.

- Procurar no "caure" en els BOPOS que apareixen en les CONVERSACIONS, i si ens es possible
explicar perquè no estem d'acord amb aquests raonaments massa simplistes, encassillants, etc.

EXEMPLES d'alternatives en el LLENGUATGE:
- Cada vez que veis la expresión "y/o" substituyendo a una "y", o a una "o", se evita un "BOPO" (aunque no siempre los BOPOs se evitan tan fácilmente).
Es decir, se evita una posible "discusión tonta", estéril...

Nos ayudará a reconciliarnos con la Realidad de la que formamos parte,
con la naturaleza a la que pertenecemos,
el ir dejando de hacer BOPOS en nuestros pensamientos, palabras, actuaciones en general...
el ir dejando de preferir contínuamente a unas cosas de otras cuando no hay necesidad de preferir,
sobre todo cuando machacamos además, a continuación, lo que no hemos preferido.

- Si decimos: "Lo importante es que....", cometemos un BOPO casi seguro. Supone que lo que decimos nosotros es lo único importante, y que las demás cuestiones no lo son. En cambio, si decimos: "Es importante que...", dejamos abierta la posibilidad de que haya otras cosas que también sean importantes.

- Para SUPERAR la tendencia al BOPO de la CAUSALIDAD
(pensar que solo hay una causa de una situación):
- Quan donem una possible causa d'alguna cosa,
indicar amb el nostre llenguatge que pot ser "una causa entre altres".
Exemples:
- És millor dir: <<De vegades no estimem al nostre cos, entre altres coses,
perquè la religió que ens han inculcat no ens ensenya a estimar-lo, sinó tot al contrari.>>
- És millor dir: "Y esto no se da por puro azar, o no solo por eso, sino TAMBIÉN por otras causas, algunas de ellas bastante obvias, entre ellas las siguientes:..."

Evitem així una afirmació excessivament segura, i una pretensió de "causalitat única".
I de pas, no ens oposem per anticipat a qualsevol persona que trobi una altre factor causal...

(Ver también: "Formas más CORRECTAS, o ADECUADAS, de decir las cosas")

COMPTE amb eliminar FALSOS BOPOS ! !
(és a dir, els "BOVOS", les vertaderes oposicions...)

- Això d'anar eliminant "BOPOS" del nostres pensaments acaba semblant-se,
de vegades, a una espècie de JOC ELECTRÒNIC MENTAL
(Tipus Pokemon, o tants altres jocs en què es van eliminant monstres),

Però trobarem una petita COMPLICACIÓ:
CAL tenir molt de COMPTE de no eliminar als "FALSOS BOPOS"
(o sigui, casos en què SÍ que CONVÉ TRIAR, o PREFERIR)
que també n'hi han, però que NO sempre ES DISTINGEIXEN prou BÉ dels BOPOS.

La qüestió és que NO SEMPRE un RAONAMENT de l'estil:
"SI o NO", "O AIXÒ O ALLÒ",
serà INCORRECTE, ni molt menys...! !

La bipolaritat existeix de vegades a la Realitat
(bipolaritat elèctrica, o quan anem per un camí que es bifurca en dos...).

COM DISTINGIR els BOPOS dels FALSOS BOPOS?
No sempre és fàcil. Ja hem dit un parell de vegades que LA VIDA ÉS UN ART.
Cada cas concret serà diferent.
Una de les eines que us pot resultar més útil
serà el vostre SENTIT COMÚ, juntament amb una mica de PERSPICÀCIA...
Heu de decidir si els "oposats" són "falsos oposats",
o si són veritables oposats
(Falsos BOPOS, que no caldrà eliminar quan pensem i quan actuem).

Ho he explicat prou bé?
I per últim, dir que si eliminem "Falsos BOPOS", pensant que són BOPOS,
perdrem alguns PUNTS amb la nostra MAQUINETA...
(recordeu que és com un joc).

Els "FALSOS BOPOS" també els podem dir "BOVOS", o sigui:
"BIPOLAR OPOSICIÓ de VERITABLES OPOSATS" .

Un "BOVO vé a ser una "VERTADERA DISJUNCTIVA".

Una {última}* altra complicació:
de vegades coexisteix el "BOPO" i el "BOVO" en una mateixa situació...
(per exemple, el tema de les dretes i esquerres en política...)

* {última} = BOPO detectat i eliminat.
Dir última seria suposar que no hi hauran més complicacions, i això no és real.
Predisposaria a pensar que les coses són més senzilles del que realment sòn.
Com veieu, jo mateixa, especialitzada en intentar evitar quan més BOPOS millor,
continuo fent-ne, en quant em descuido, i haig d'anar rectificant.

EXEMPLE de "Fals BOPO":
En un judici, la resposta a si la persona jutjada ha participat o no en un crim,
acostuma a ser "o sí o no". En aquest cas, dir "SÍ però NO", o dir: "La veritat deu ser un intermig entre el que diu el fiscal i el que diu l'advocat", seria probablement un error.
Un jutge, molt sovint (no sempre), o encerta al 100% o s'equivoca al 100%.

Encara que també podria tractar-se, excepcionalment,
d'un cas amb "grisos" (blanc i negre barrejat):
pot ser que la persona jutjada no hagi comés l'assassinat però l'hagi encarregat, podria ser que la persona assassinada portès un temps intentant tornar boja o matxacant de qualsevol altra manera molt dura a la persona que l'ha assassinat, fins i tot pot ser llegítima defensa...
En cada CAS CONCRET, són els DETALLS, les CARACTERÍSTIQUES del cas,
les que ens poden ajudar a distingir-ho, això.
I mai no hauríem d'estar segurs al 100% d'haver-ho encertat o jutjat bé
(per això la PENA de MORT no se sosté, ni èticament ni lògicament).
.

REPERCUSIONES NEGATIVAS de los BOPO'S
en nuestra Realidad

CADA VEZ QUE HACEMOS un BOPO al pensar o al hablar (y solemos hacer de cinco a diez cada día, por decir algo)
MACHACAMOS ALGO
a nuestro alrededor o dentro de nosotr@s mismos.

Esto demuestra lo mucho que influye lo que pensamos y lo que decimos sobre lo que SENTIMOS y lo que HACEMOS.
DECIR algo tiene EFECTOS parecidos a pensarlo, pero con MÁS REPERCUSIÓN,
en la gente que nos escucha, y en nosotros mismos, porque AL DECIRLOS FIJAMOS los PENSAMIENTOS

EJEMPLOS de repercusiones negativas
Nota: Con "DECICIR en plan BOPO" quiero decir
DECIDIR que uno es el BUENO y el otro (o los demás) l@s MAL@S, de una forma demasiado radical,
por la costumbre que tenemos de pensar así

- Cada vez que "decidimos en plan BOPO" que ENTRE DOS PERSONAS UNA es MEJOR QUE OTRA,
nos dedicamos automáticamente a encontrar bien todo lo que hace la una (lo cual no siempre es positivo)
y lo que es peor, a ENCONTRAR MAL TODO LO QUE HACE LA OTRA,
lo cual se nota y la va hundiendo de una forma o de otra.

- Si un PADRE y/o una MADRE "decide en plan BOPO" que un@ de sus HIJ@S es EL MEJOR
(y "por lo tanto" el otro el peor)
las REPERCUSIONES serán las del caso anterior, pero aún más graves para el niño peor considerado
(el afecto p/materno es muy importante en el desarrollo de una persona)
y en menor medida en el mejor considerado también, luego tandrá problemas por ser demasiado aplaudido a costa del otro.

- Cuando "decidimos en plan BOPO" que un GRUPO POLÍTICO es "EL BUENO", el acertado.
tendemos a no ver sus errores, sus metidas de pata, etc.,
o si las vemos, las escondemos, o las "comprendemos".

Y a LOS DEMÁS GRUPOS POLÍTICOS:
- No les hacemos ni caso (en el mejor de los casos), y/o hablamos mal de ellos.
- Encontramos mal todo lo que dicen.
- Hacemos o pensamos lo contrario a lo que dicen ellos, sin reflesionar mucho más que eso.
- A nivel más personal, no tratamos bien a las PERSONAS de esos grupos.
- En algunas ocasiones, con esta forma de mirar las cosas,
se pueden provocar hasta GUERRAS, más o menos grandes.

- Si "pensamos en plan BOPO" que solo se puede ser GAY o NO GAY,
y nos sentimos bien siendo "HETEROS"
(me estoy imaginando en la piel de algunos chicos que he conocido con estas problemáticas)
cualquier sensación placentera por la parte de atrás de nuestro cuerpo
nos sumirá en un terror de no ser lo que queremos ser, y lo reprimiremos.
REPERCUSIONES:
- Automáticamente demostramos agresividad o burla hacia los GAYS,
para que nadie se pueda ni imaginar que quizá nosotros lo somos.
- La preocupación nos hace todavía más difícil "funcionar" cuando estamos con una chica,
y cualquier "fracaso" nos hace ponernos más nerviosos todavía.
- Renunciamos a sensaciones placenteras en la mitad de nuestro cuerpo,
lo cual no deja de ser una descompensaciñn y una continua represión corporal.

- Etc. etc. (( (ir completando )))

Altres ERRORS LÒGICS serien, entre altres:

- Les SIMPLIFICACIONS que deformen la Realitat, que acostuma ser complexa,
- les GENERALITZACIONS excessives,
- les CLASSIFICACIONS poc apropiades,
- les EXAGERACIONS de tota mena,
- "Silogismes" i altres petits RAONAMENTS quan ens porten a deduccions LIMITANTS,
- SUPOSAR RELACIONS directes massa simplistes
(per exemple entre riquesa i valúa d'una persona, o entre tamany i qualitat...),
- COMPARACIONS inapropiades,
- les LLEIS i CREENCES que es consideren més importants que la mateixa Realitat,
massa esquemàtiques, massa automàtiques...

- Veure també: "TICS" o "VICIS" en la nostra manera de pensar.

NOTAS:

En una entrevista que ara no trobi, Arundhati Roy, escriptora hindú
(autora de "El dios de las pequeñas cosas") deia que
li xocava força aquesta mania occidental d'anar sempre "preferint" i "triant",
com si fóssi una contínua obligació.

<<Reducir, simplificar, ajedrecear (blanco o negro, buenos o malos) la realidad...
Vivimos bajo una tendencia tan fuerte a jibarizar el mundo
que el mundo nos cabe cada vez menos en la cabeza.
Los medios de comunicación tenemos mucha responsabilidad en esa simplificación sin límites en la que estamos enfrascados. Los mensajes tienen que ser breves y directos para que lleguen al máximo de gente posible y se abran hueco entre la caótica oferta de los quioscos. Además, como no tenemos mucho tiempo para leer, no hay que enredarse demasiado, hay que ir directos al grano, hay que podar lo accesorio (aunque muchas veces en lo accesorio está la diferencia)... >>

(Paco Valero, director de la revista "Integral", en el editorial del nª 274, de octubre 2002)

ENCARA HI HA DRETES I ESQUERRES?
(Víctor Alba, a la revista "ATENEU" núm. 25, del maig 1997)
<<...Encara que no s'emprava el lèxic actual, ja des de l'Edat Mitjana hi havia dretes i esquerres
(bé, des de sempre... César era d'esquerres i Marc Antoni era de dretes, a fi de comptes)...
I fins fa uns quants anys, la divisió semblava clara,
no en termes d'ideologia, sinó en termes personals:
els rics eren de dretes i els pobres eren d'esquerres.
Els senyors a un costat i els plebeus a l'altra.
I més a prop nostre, els BURGESOS a la dreta i els OBRERS a l'esquerra.
En la realitat les coses no eren tan tallants. Molts que per la seva posició en la societat
haurien hagut de ser de dretes, estaven al costat dels de baix,
i molts de baix combatien al costat dels de dalt, quan arribaven les plantofades.
A fi de comptes, soldats i policies han estat sempre "fills del poble", oi?
I qui predicava les heretgies subversives (d'extrema esquerra, diríem ara) de l'Edat Mitjana
sinó fills de família burgesa? (...)

Però si el personal no se separava clarament, les idees sí que eren clares:
els qui volien la victòria dels de baix eren d'esquerres, i els qui volien impedir-la eren de dretes. (...)

La SALA i l'ALCOVA:
Una altra definició, que per pintoresca no és pas menys exacta:
- Per la DRETA s'ha de DEIXAR PLENA LLIBERTAT al que es dixcuteix a la "SALA" - és a dir, qüestions de diner, de prestigi, d'aliances i maniobres... en fi, de NEGOCIS - i en canvi s'ha de CONTROLAR SEVERAMENT tot allò que passi a l'"ALCOVA", és a dir, el que la dreta anomena QÜESTIONS de MORAL (...)
- Per l'ESQUERRA, tot el contrari: CONTROL SEVER del que passa a la "SALA", de manera que no es (...) prenguin decisions que perjudiquin el conjunt de l'edifici, i en canvi PLENA LLIBERTAT per a les qüestions que la dreta anomena de moral i l'esquerra (...) [qüestions] de comunicació, o sigui, les que TENEN per escenari l'ALCOVA.
Es clar que la dreta no pot deixar que, com diuen els dretans, la llibertat es converteixi en llibertinatge, en qüestions econòmiques, i per tant ha de reglamentar-es, no fos cas que algun més llest que els altres s'ho embutxaqués tot... (...).
És clar, també, que l'ESQUERRA està INFLUÏDA per les interpretacions vigents sobre les qüestions de comunicació i, per tant, HA d'ANAR DESEMPELLEGANT-SE de la "MORAL" de la dreta (...).
- La DRETA, en resum, VOL el CONTROL de la VIDA PRIVADA
i el DESCONTROL de la VIDA ECONÓMICA.
- L'ESQUERRA VOL [al menys hauria de voler] el CONTROL de la VIDA ECONÓMICA i el DESCONTROL de la VIDA PRIVADA.
(...)
- Per la DRETA la PERSONA ha d'estar AL SERVEI d'altres "COSES", en primer lloc de l'ECONOMIA, després de la RELIGIÓ, o la PÀTRIA, o algun ALTRE "VALOR" que estigui de moda, com la raça.
- Per l'ESQUERRA l'economia, i qualsevol altre valor, han d'estar AL SERVEI de la PERSONA.
(...)
- Les DRETES solen ser molt NACIONALISTES quan pertanyen a NACIONS OPRESSORES.
- Les ESQUERRES ho són quan pertanyen a NACIONS OPRIMIDES.
(...)
- TENDÈNCIA DRETANA: voler CONSERVAR INTACTE el PRESENT,
i si aquest present és esquerrà, RECLAMAR un RETORN als "VALORS" del PASSAT.
(...)
- (...) uns volen QUE LES COSES SEGUEIXIN més o menys com estan, i altres volen que CANVIIN.
Però ni els primers saben com fer-ho ni els segons saben com voldrien que les coses fossin.
(...)
El PRIMER PAS per SORTIR d'aquest PANTÀ és, evidentment,
ADONAR-NOS que ES TRACTA d'un PANTÀ, descriure'l (...).
... I que els pantans són llocs on la gent s'enfonsa i on hi ha tota mena de bèsties perilloses.>>